Páginas

lunes, 31 de agosto de 2009

Sobre la innovació i altres aforismes


Experiments ideals
No poden desencantar-se de la innovació aquells que no han contrastat el resultat de les seves hipòtesis. Tot just perquè no les han posat a prova. A Galileu l’acusaren d’abusar dels experiments ideals. Són necessaris, però cal no utilitzar-los com l'ùnica forma de fer ciència, i sobre tot, cal avaluar-los amb criteris científics, la qual cosa no és usual en l'àmbit de les TIC.

Il·lussió
L’il·lussió per la innovació es patrimoni dels innovadors. No és una essència de la natura dels aprenents. I cal establir els criteris per a mesurar-la. Les tecnologies tecnifiquen l’aprenentatge. La qual cosa no vol dir automàticament que el facin més efectiu.

Límits
Els límits entre software lliure i propietari no poden confondre’s amb els límits entre ensenyament progresista o regresiu. Ni molt menys pensar, en la línia d’un marxisme ingenu, que aquell software ens fa millor persones. I menys quan els sistemes operatius clients comencen a ser totalment prescindibles. Per contra, cal pensar, si les nTIC, per definició, poder ser en alguna mesura instruments ètics i no només mecanismes tècnics d’integració en una societat modulada, la societat dels plugins.

Ensenyament professional
Per què s’han el·liminat dels curriculums de Formació Professional les Humanitats? A quí li convé? Aquesta mesura, quins ciutadants contribueix a "educar"?

Tecnologies de la paraula i de la memòria.
L’òrgan principalment revolucionari i conservador a la vegada és el llenguatge humà. Fonètica i simbologia. A la pantalla es consulta, s’investiga o es lligen continguts. Amb la paraula i la seva extensió natural, l’escriptura, es reflexiona sobre el sentit dels continguts. El vehicle no es el fi, es tan sols el vehicle, però els vehicles poder ser més o menys còmodes i adequats per a trajectes llargs o curts. I no tots serveixen per igual.

Una imatge i mil paraules.
Mai no pot una imatge valdre per mil, ni per cent paraules. En primer lloc perquè el llenguatge gràfic té menys poder connotatiu que les combinacions possibles d’ixes cent o mil paraules. En segon lloc perque el llenguate gràfic cal entendre’l, i aprendre’l. I per a això fan falta paraules.

Darrere la innovació...
trobem interessos acadèmics, polítics i estadístics, com darrere de moltes altres coses. En els resultats de la innovació amb TIC no trobem una societat millor, sinò només uns indicadors socials millors o més alts. Seria tan absurd confondre aquestos dos conceptes com confondre el PIB amb la qualitat de vida d’un estat.

Anarquisme epistemològic contra la societat d’experts i meta-experts
Rellegim Paul Feyerabend i apliquem al discurs tecnoeducatiu actual algunes de les seves tesis. Recuperem les experiències individuals, locals i limitades, la coexistència de medis i de tradicions epistemològiques. No s’oblidem del poder persuassiu i escénic de la paraula i recordem que fins i tot en l’àmbit universitari ja fa temps que s’ha observat que la reducció dels continguts a esquemes digitals, com ara al PowerPoint,  li fa poc de bé als continguts i molt al PowerPoint, tot i que el PowerPoint es diga LinuxPoint.

Modèstia de la teoria pedagògica
Cal parlar des de les experiències individuals, preferiblement a baló passat. I encara que la ciència ha avançat a base d’acumular-ne i compartir-ne (i ací el poder dels media és indiscutible), ho ha fet sobre la base de l’autocrítica, l’autoavaluació i el rebuig de dogmes, fins i tot de dogmes científics. La pedagogia ha d'agafar exemple.

Mòduls professionals i societat de plugins
Cura! Responen als mateixos esquemes de dividir per a vencer. La modulació crea la impressió de l’especialització i de l'expertització, en contra del caràcter crític, holístic i comprehensiu del pensament.

Bon rotllet :-)

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Deja aquí tu comentario...